Projectes de recerca

El grup de recerca ISOCAC té actiu en l'actualitat dos projectes de recerca. El més recent va ser concedit l'any 2019: I+D+i "Historia de la Catalunya Subalterna Contemporánea: alternativas solidarias y cooperativas", finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. 

El projecte constitueix un aportació innovadora a la història social de la Catalunya contemporània centrat en les alternatives solidàries des de les classes subalternes en front de l'ordre social i econòmic establert. D'aquesta forma, les principals línies d'investigació que vertebren el projecte són la perspectiva de gènere, l'economia social i solidària, la cooperació i el bé comú així com l'autogestió de les classes populars. Tanmateix, l'economia social i solidària, la cooperació i el bé comú han estat determinades com a categories conceptuals i aproximacions analítiques vàlides en els estudis d'història social, fet que obliga a una revisió bibliogràfica d'aquests conceptes per tal de presentar una nova mirada necessàriament calidoscòpica pel que fa a l'anàlisi del passat que alhora inclou molts aspectes sobre com les classes populars han intentat col·lectiva i democràticament resoldre les seves necessitats materials i immaterials. El projecte també pretén analitzar les presències i ausències a la transmisió d'una llarga i densa història de les iniciatives des de sota per la resolució de necessitats radicals mitjançant el cooperativisme, el mutualisme, l'autogestió i l'emergència d'esforços en economia social i solidària durant la transició democràtica fins al present. 

La recerca també preveu un estudi comparatiu entre diverses trajectòries solidàries i populars a nivell europeu i sudamericà gràcies a la integració d'un grup de treball d'àmbit internacional, intergrat per investigadors i investigadores com Alexandre Frondizi (Institut d'Història de la Universitat de Neuchatel), Pedro Hespanha (Universitat de Coimbra) o Mirta Zaida Lobato (Universitat de Buenos Aires).

La IP del projecte és la coordinadora del grup, Montserrat Duch, i el grup d'investigació principal està integrat per ella mateixa, Ramon Arnabat, Antoni Gavaldà i Josep Maria Pons-Altés. 

El segon projecte de recerca actiu va ser concedit pel Ministeri d'Economia i Competivitat l'any 2017: El profranquismo estadounidense y británico durante la primera Guerra Fría: protagonistas, agendas, estrategias de influencia e interlocutores españoles (1945-1960)". L'equip està coordinat per Joan M. Thomàs i ha contat amb la participació dels professors Pablo León Aguinaga (Centro Universitario de Defensa-Universidad de Zaragoza), Emilio Sáenz-Francés (Universidad Pontifícia de Comillas) y José Antonio Montero (Universidad Complutense de Madrid) en tanto que investigadores, y con el profesor Wayne H. Bowen (University of Central Florida) como colaborador. 

El Ministeri d’Economia i Competivitat, en el programa estatal de foment a la investigació científica i tècnica, ha finançat el projecte Sociabilidades: Espacios de construcción de la ciudadanía en Cataluña (1868-1939) (HAR2014-54230-P). Els membres de l’ISOCAC que integren l’equip són Montserrat Duch, Ramon Arnabat, Antoni Gavaldà, Josep M. Pons, Xavier Ferré i Jordi Roca Vernet. L’objectiu d’aquest projecte es analitzar els espais de sociabilitat en els que es van implementar els conceptes de ciutadania –liberal-republicana, revolucionària– i com aquests van ser assimilats pels ciutadans. La coexistència de diferents nocions de ciutadà va posar en evidencia la falta de consens social en les bases del règim parlamentari espanyol, el que va retardar la seva democratització i va debilitar la qualitat d’aquesta. El projecte abordarà com els espais de sociabilitat formal van articular nocions diferents de ciutadania oposades, reproduint un clima de fragmentació social i divisió que va aprofundir en l’enfrontament polític i social que va llastrar el règim parlamentari.

Aquest projecte recull l’experiència de l’anterior ESMESOC (Espais i memòria de la sociabilitat popular en la Catalunya contemporània), la recerca actual pretén prosseguir la línia d’investigació sobre la sociabilitat per combinar l’enfoc quantitatiu dels treballs precedents amb una nova perspectiva més qualitativa basada en estudis culturals, la història global i la història política de la societat.


Estados Unidos, Alemania, Gran Bretaña, Japón y sus relaciones con España durante la segunda Guerra Mundial y la primera posguerra (1939-1953): Nuevas perspectivas. [HAR 2012-30848] Projecte no vigent
IP: Joan Maria Thomàs.
Investigadors actius: Xavier Moreno, Emilio Sáenz, Florentino Rodao, Wayne H. Bowen.

El projecte té com a objectiu fonamental fer avançar el coneixement científic de la història d'Espanya durant els anys de la Segona Guerra Mundial i de la Primera Postguerra fins a 1953 a través de l'estudi de les relacions del règim franquista amb els Estats Units , Alemanya , Regne Unit i Japó, tots ells bel·ligerants en la Segona Guerra Mundial, i les d'aquests quatre països amb Espanya .

En el cas dels Estats Units s'estudiaran els sectors nord-americans profranquistes i el seu paper a l'hora d'aconseguir una progressiva acceptació i la millora de relacions entre els EUA i el règim de Franco entre 1939 i 1953. Es dedicarà especial importància a la figura de Carlton JH Hayes . En paral·lel , s'estudiarà l'acció del Ministeri d'Exteriors espanyol en relació als EUA en l'etapa final de la guerra mundial i especialment en la postguerra, especialment en relació amb els sectors esmentats .

En els casos de l'Alemanya nazi i l'Alemanya de la postguerra fins a 1953 s'estudiaran qüestions com -per l'època de la Segona Guerra Mundial- la no predisposició alemanya a cedir les colònies franceses al nord d'Àfrica; i l'existència d'un clar canvi d'actitud d'Alemanya cap a Espanya forçat per l'evolució del conflicte bèl·lic. En segon lloc, s'investigarà l'extremada dificultat de la "normalització" de relacions hispanogremàniques entre 1945 i 1953.

En el cas del Regne Unit s'estudiarà la seva política cap al règim franquista partint del període de la guerra mundial per focalitzar en la immediata postguerra , quan, enmig de l'aïllament internacional d'Espanya , Gran Bretanya va continuar definint les seves relacions fonamentalment des de criteris de realisme i continuïtat , convertint-se, amb els EUA, en el principal interlocutor polític del Franquisme durant aquells anys .

En el cas del Japó s'estudiaran el canvi de la política del règim franquista cap al Japó durant la Segona Guerra Mundial en relació amb el progressiu escorament proAliat i amb causes específiques relacionades amb actuacions nipones a Filipines; el paper dels EUA al Japó en relació amb la "normalització" de les relacions hispanonipones entre 1945 i 1953; i el paper que va exercir Espanya per Japó durant la Segona Guerra Mundial com a principal país no bel·ligerant amic en àmbits com la representació d'interessos, espionatge, suport polític i altres. Al costat de l'esmentat s'estudiaran les percepcions mútues entre Espanya i Japó en els dos grans períodes objecte d'investigació.


Los Espacios y la memoria de la sociabilidad popular en la Cataluña contemporánea. [HAR 2011-28123]. Projecte no vigent

IP: Montserrat Duch Plana
Investigadors actius: Antoni Gavaldà, Ramon Arnabat, Josep Maria Pons, Xavier Ferré, Jordi Roca i Xavier Moreno.

El projecte es planteja com una investigació sobre les formes de sociabilitat popular i la seva evolució en la Catalunya contemporània, prenent com a punt de partida la seva expressió més bàsica i analitzant la seva evolució, diversificació i politització generalitzada durant la Segona República i el seu declivi o liquidació per efecte de la repressió franquista.

El segon gran ítem de la investigació es centra en el període franquista, ja que aquest suposarà l'aniquilació i l'esgotament del model de societat civil de llarga tradició i estès per tot el país. La repressió contra les expressions de sociabilitat popular i cultura política incidiran tant pel que fa als espais com a la sociabilitat pròpiament dita. Els llocs i espais de reunió seran confiscats mitjançant la pràctica coneguda com la "confiscació dels béns de les organitzacions marxistes", per procedir posteriorment a la seva clausura. El seu objectiu va ser, des del primer moment, eliminar tota organització de tipus polític o sindical que pogués actuar en contra del règim establert després de la guerra civil. Pel que fa a l'eradicació de la sociabilitat popular, la Llei de Responsabilitats polítiques va tenir com a objectiu principal el de perseguir qualsevol indici d'actitud política a persones i col·lectius manifestada entre els fets d'octubre de 1934 i fins al final de la guerra. Tal llei va ser concebuda com un càstig col·lectiu i, alhora, com una acció exemplar per al futur, ja que interessava desmobilitzar política i socialment a la població mitjançant la socialització de la por.

El tercer punt de la investigació és el d'analitzar les continuïtats i les ruptures entre la sociabilitat popular entre el període democràtic i l'antecedent republicà. Una de les qüestions a analitzar són les dificultats en el retorn del patrimoni confiscat durant el franquisme. La primera llei en aquest aspecte va ser la Llei 4 / 1986 del 8 de gener sobre la cessió de béns del patrimoni sindical acumulat i, dotze anys després, la llei 43/1998 del 15 de desembre de Restitució o compensació als partits polítics de béns i drets confiscats. La recuperació d'aquests espais de sociabilitat popular són un objectiu i alhora un desafiament per a la restauració de la sociabilitat civil del s. XXI que encara arrossega seqüeles de la dictadura, s'enfronta a les transformacions de la societat de la informació, i veu aparèixer els nous moviments socials.

Un últim aspecte a considerar en la investigació és el de la història comparativa entre el "cas" català i altres zones d'Espanya, i amb les dinàmiques de sociabilitat popular a l'Europa meridional durant l'època contemporània. L'objectiu és el de traçar les similituds i divergències entre els tres "models" i poder valorar l'impacte real del franquisme en la sociabilitat popular contemporània catalana.

L'ESMESOC està construint una base de dades de la història de l’associacionisme a Catalunya entre 1870 i 1980. Aquesta base de dades està co-finançada per la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i compta amb la col•laboració dels centres d’estudis locals i comarcals a través de l’Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.
Durant els tres primers anys de la recerca (2011-2013) l’equip de treball ha conformat una base de dades amb informació de 12.200 associacions d’arreu de les comarques catalanes entre 1870 i 1980. Aquestes associacions estan agrupades en sis grans grups: polítiques, sindicals, mutualistes i de cooperació, culturals i d’esbarjo, esportives i altres. Amb tot, el nombre d’associacions constituïdes a la Catalunya contemporània supera les 20.000 i, per aquest motiu, des de l’equip de recerca s’ha pensat que la configuració d’aquesta base de dades ha de passar per la col•laboració entre la URV i els centres d’estudis locals i comarcals. I així s’ha vingut treballant al llarg de 2014. De manera que diversos centres d’estudis han aportat informació per completar i complementar la base de dades de l’associacionisme català. La col•laboració entre la URV i els Centres d’Estudis ha permès incorporar i fer visible una gran quantitat d’informació local (monografies, articles, estudis, informants orals, documents històrics, espais de sociabilitat, ....) que, d’altra manera hagués restat en bona part desconeguda.

La base de dades de l’associacionisme català contemporani te la voluntat d’esdevenir una eina pública i útil als historiadors i a les persones interessades sobre l’associacionisme al nostre país, i compta amb la col•laboració econòmica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Amb aquest objectiu s’ha configurat tècnicament la base de dades que contempla diversos camps d’informació: geogràfics, topogràfics, cronològics, toponímics, tipològics, relacionals, bibliogràfics, arxivístics, ...

L’experiència d’aquesta recerca mostra els bons fruits que poden aconseguir-se amb la col•laboració de les universitats i els centres d’estudis, tant en un millor coneixement de la nostra societat com en la transferència d’aquest coneixement a la societat.


Els bombardejos franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre [Projecte 103.1/2011]

Aquest projecte està subvencionat pel Ministerio de la Presidencia del Gobierno de España i ha estat realitzat en el marc del Grup de Recerca consolidat ISOCAC de la URV per Ramon Arnabat i David Íñiguez.
Els resultats de la recerca realitzada han permès de conèixer les característiques dels bombardeigs franquistes, en realitat de les aviacions alemanya i italiana, a les comarques meridionals catalanes, així com les mesures de resistència, activa i passiva, adoptades a la rereguarda republicana per l’administració, l’exèrcit i la població civil. 
Per poder conèixer a fons tots els aspectes que intervingueren en els bombardeigs aeris i en les estratègies de Defensa Activa i Defensa Passiva durant la Guerra Civil espanyola en general i en aquestes comarques en particular, s’ha realitzat una exhaustiva recerca de fonts documentals, orals i patrimonials, algunes d’elles inèdites. S’han consultat un gran nombre d’arxius locals i comarcals, nacionals, estatals i europeus, amb el propòsit d’ampliar els continguts d’una història que calia contextualitzar i reformular. I, sobretot, per evidenciar que l’estudi dels bombardeigs esdevé una qüestió complexa, en la que hi intervenen múltiples variables vinculades als atacants i als defensors: el factor humà i el material; l’econòmic, amb la disponibilitat de mitjans dels dos bàndols; les tàctiques i estratègies emprades; els tipus d’atacs i els seus objectius; les coordenades geogràfiques, temporals i espacials; etcètera. 
La recerca mostra l’enorme esforç de Defensa Passiva realitzat per l’administració i els ciutadans de les comarques tarragonines mitjançant els sistemes de Defensa Passiva, l’element més conegut dels quals fou la construcció de refugis. A Reus i Tarragona se’n construïren una gran quantitat amb capacitat suficient per albergar la població civil. La mostra més evident és que el nombre de morts per atac aeri es redueix progressivament a partir de l’estiu de 1937.
Segons les dades obtingudes en la recerca, es produïren un total de 1.353 atacs aeris, bombardeigs i metrallaments sobre la rereguarda tarragonina i ebrenca, que causaren la mort, com a mínim, de 1.135 persones, de les quals se n’han identificat 799, i ferides, pel cap baix, a 1.346 persones. A més, nombroses destrosses materials, especialment en les vies de comunicació, les estacions de ferrocarril, les fàbriques i comerços, i els habitatges particulars. Aproximadament es llençaren sobre aquestes deu comarques (descomptant les que es llançaren al front durant la batalla de l’Ebre) unes 22.000 bombes amb 1.100.000 quilos d’explosius.
Per tal de contribuir a la difusió de la recerca realitzada s’ha publicat un llibre, s’ha fet un documental i s’ha creat una pàgina web. Pel que fa al llibre, que és on es recull la informació bàsica de la recerca, Ramon Arnabat i David Íñiguez, Atac i defensa de la rereguarda. Els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, 1936-1939, Valls, Cossetània edicions-URV, 2013, de 800 pàgines. Quant al documental Ruixats de foc, ha estat elaborat per Danae López, Miquel Malet, Ramon Arnabat i David Íñiguez. Té una durada de 25 minuts i es fonamenta en testimonis dels bombardeigs i imatges inèdites. Tant el llibre com el documental han tingut el suport econòmic de la Fundació Mútua Catalana per a la seva edició. Finalment, s’ha elaborat una pàgina web on poden consultar-se totes les dades i imatges de la recerca realitzada, i aportar noves informacions, imatges o aclariments.

Fundació Privada Mútua Catalana

El grup ISOCAC manté relacions amb altres entitats culturals del Camp de Tarragona, entre les quals destaca la Fundació Privada Mútua Catalana. La Fundació Mútua Catalana, entitat sense ànim de lucre amb seu a Tarragona, dóna suport a activitats culturals a través de la concessió d'ajudes econòmiques. Ja des de l'any 2013 el grup ISOCAC és beneficiari d'aquest suport econòmic.
El suport econòmic de la Fundació Privada Mútua Catalana va permetre al grup ISOCAC endegar importants accions que han comportat una contribució al coneixement històric i a la seva difusió a la comunitat universitària i a la societat en el seu conjunt. Durant l'any 2013 les activitats impulsades pel nostre grup universitari van ser la publicació del llibre Atac i defensa a la rereguarda. Els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre (1936-1939); també s'ha publicat l'obra 200 anys de la Guerra del Francès; l'ajuda també ha permès la realització i l'edició del documental “Ruixats de foc”. A més a més, el juliol del 2013 es va realitzar el Curs d'Estiu de la URV “Història de la sociabilitat contemporània: de l’associacionisme a les xarxes socials” i durant el mes de novembre es va desenvolupar la Càtedra d’Excel·lència Dr. Jordi Canal. Finalment, es va convocar una beca d'estudi sobre la figura de Boronat Recasens, que va ser concedida a l'estudiant del màster Societats Històriques i Formes Polítiques Edgard Sansó.
Per l'any 2014 la col·laboració de la Fundació Mútua Catalana ha propiciat que el grup ISOCAC organitzi diverses activitats culturals, concretament un seminari conjunt entre la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Tel-Aviv, la publicació del llibre La col·lectivització agrària de Catalunya d'Antoni Gavaldà, el muntatge i exhibició de l'exposició itinerant "Ruixats de foc", i per últim i en el marc de la celebració del Tricentenari del 1714 les Jornades d'Història: "Catalunya i la Guerra de Successió".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada